<html>
<head>
<meta content="text/html; charset=ISO-8859-1"
http-equiv="Content-Type">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
Bon dia a tots/es,<br>
<br>
Em sap molt de greu, però no hi podem anar des de Tarragona.<br>
<br>
Trobem que els temes a tractar són de gran importància:<br>
<br>
<i>Exposició de l'estat del procés de recolzament de la moneda
social emesa per la CIC durant el 2011 i conclusions de
l'assemblea permanent del mati<br>
Equivalencia 1:1 euro-eco, relació amb els preus i la inflació<br>
Gestió del canvi de moneda als comptes públics de les ecoxarxes<br>
Opcions de configuració de les ecoxarxes com a eina a garantir
l'autonomia monetaria i mantenir el balanç amb les altres
ecoxarxes<br>
Com sostenir una Central d'Intercanvis(CI)? Exposició del
funcionament i les dificutats de les CI a les ecoxarxes, i pluja
d'idees sobre l'estructura principal d'una CI<br>
</i><br>
A Tarragona hi estem treballant des de fa mesos en aquests temes i
ja hem posat en pràctica diverses propostes i solucions a problemes
que ens hem anat trobant pel camí. ja he enviat algún correu previ
amb alguns detalls, però l'experiència acumulada és massa gran com
per reflectir-la en un correu o escrit.<br>
<br>
Poc a poc, estem intentant escriure tota la teoria econòmica sobre
la que es recolça la nostra experiència pràctica, però bàsicament la
clau de l'èxit és que les ecoxarxes es creguin que realment poden
relacionar-se ampliament amb alts percentatges d'ecos i no amb
euros, com fins ara. És més fàcil si es pot fer una inversió
inicial, i mantenir-la en el temps, per tal d'abastir-se de
productes i serveis externs. Aquests productes poden ser emprats com
a moneda de canvi (fins i tot substituint l'eco), per relacionar-se
amb productors locals, de forma que ells acceptin intercanvis de
productes. Aixo és un primer pas cap a l'increment de productes i
serveis locals que no han estat pagats "directament" en euros.<br>
<br>
La inversió en euros sempre s'ha de fer cap a fora de l'ecoxarxa,
deixant a dintre només les relacions d'intercanvi i la moneda
social. L'entrada d'euros, per financiació externa i per activitats
internes, s'ha de reconduir per captar nous productes i serveis
externs, de forma que l'euro mai circul·li per l'interior de
l'ecoxarxa. Evitem així la inflació interna (l'externa no la podem
controlar i això ens generarà una inflació interna a la llarga, però
en menor grau ... grau de dependència externa). <br>
<br>
Hi ha molt aspectes interessants a tractar:<br>
<br>
- evitar l'especul·lació en preus<br>
- reformular el concepte de competència (capitalista) o
substituir-lo<br>
- reformular el cost d'oportunitat (de vendre un producte en un
mercat euro o eco, de fer una inversió en euros o ecos, etc.)<br>
- reformular la llei de l'oferta i la demanda (lliure mercat, però
sense pasar per alt mai l'abastiment local i les necessitats
bàsiques per sobre de les lleis del mercat)<br>
- oxidació de la moneda social<br>
- compromís i participació dels membres (ecoactius i "pasius" però
conscienciats)<br>
- descapitalització activa i passiva de bens i productes en euros<br>
<br>
- mecanismes que pot tenir la Central d'Intercanvi per: <br>
<br>
- "regular" els preus d'intercanvi (com a criteris orientadors,
sempre respectant la llibertat de cada productor per fixar els seus
preus).<br>
- gestionar l'oferta mínima de productes, bens i serveis de primera
necessitat<br>
- administrar el fluxe d'entrada/sortida d'euros<br>
- garantir la moneda social emesa i en circul·lació<br>
- definir el rang d'equivalència entre euro/eco i les seves
variacions temporals<br>
<br>
- la Central d'Intercanvi com a projecte autònom o com a part de
l'estructura vital d'una ecoxarxa<br>
<br>
- interrelació entre Central d'Intercanvi i ecobotigues locals<br>
- interrelació entre Central d'Intercanvi i CC i CCC<br>
<br>
- interrelació entre Central d'Intercanvi i altres comptes públics
de les ecoxarxes (estalvi col·lectiu, emisió de moneda, ...)<br>
<br>
- la Central d'Intercanvi com a facilitadora de relacions entre
membres<br>
<br>
- la Central d'Intercanvi i l'economia del bé comú. Com facilitar
l'intercanvi per tal que el benefici sigui òptim i repercuteixi
sobre tota l'ecoxarxa. Òptim de Pareto, economía del bé social.<br>
<br>
- Comptabilitat i fiscalitat d'una Central d'Intercanvi<br>
<br>
<br>
... i un llarg etcètera ...<br>
<br>
<br>
M'agradaria parlar de tot això i molt més. De fet, m'agradaria
convidar-vos a fer una jornada o cap de setmana de treball, de
debat, de reflexió, per tractar aquests temes més teòrics, més
econòmics, però també socials i, perque no, polítics.<br>
<br>
Trobeu una data i nosaltres posarem l'espai i la logística. Jo
mateix m'ofereixo per coordinar els temes, logística de l'estada,
etc. però fent la trobada al Camp de Tarragona.<br>
<br>
<br>
<br>
<div class="moz-signature">
<meta http-equiv="Content-Type" content="text/html;
charset=ISO-8859-1">
<title>Jordi Flores Domínguez</title>
<style type="text/css">
<!--
.Estilo1 {
font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;
font-size: 10px;
font-weight: bold;
}
-->
</style><span class="Estilo1">Salut!
<br>
<br>
Jordi Flores Domínguez (telf. 663.677.384)<br>
Xarxa ECO de Tarragona - <a class="moz-txt-link-abbreviated" href="http://www.xarxaeco.org">www.xarxaeco.org</a><br>
Cooperativa Integral Catalana - <a class="moz-txt-link-freetext" href="http://cooperativa.ecoxarxes.cat">http://cooperativa.ecoxarxes.cat</a></span>
</div>
</body>
</html>